Charles Burney

Charles Burney

Biografia
Naixement	7 abril 1726 Shrewsbury (Anglaterra)
Mort	12 abril 1814 (88 anys) Chelsea (Anglaterra)
Formació	Shrewsbury School
Activitat
Ocupació	compositor, historiador de la música, clavicembalista, musicòleg, organista, historiador, escriptor
Membre de	Royal Society
Salari	30 £ i 100 £
Instrument	Orgue
Família
Cònjuge	Elizabeth (?) (1767–) Esther Sleepe
Fills	Charles Burney (fill)  () Esther Sleepe Esther Burney  () Esther Sleepe James Burney  () Esther Sleepe Charlotte Ann Burney  () Esther Sleepe Susanna Elizabeth Burney  () Esther Sleepe Frances Burney  () Esther Sleepe Sarah Burney  () Elizabeth (?) Richard Thomas Burney  () Elizabeth (?)
Pares	James Macburney   i Ann Cooper
Germans	Richard Burney Rebecca Burney Anne Burney
Premis  Membre de la Royal Society

Charles Burney (Shrewsbury, Shropshire, 7 d'abril de 1726 - Chelsea, Londres, 12 d'abril de 1814) fou un musicògraf, compositor, historiador de la música, organista i clavecinista anglès.

Provinent d'una familia destacada en diversos àmbits culturals. El seu pare, James Macburney era ballarí, violinista i pintor de retrats. Charles i la seva germana bessona Susana, nascuda de la segona dona de Macburney, van ser els últims d'una família de vint fills.

Va obtenir el títol de doctor per la Universitat d'Oxford i va formar part de la Royal Society de Londres.^[1]

A Londres ocupar diferents càrrecs d'organista; va escriure operetes per al teatre que no assoliren gaire èxit, i per això abandonà la composició per a dedicar-se a altres estudis relacionats amb la música. És recordat especialment per la seva feina com a historiador de la música, ja qu ehi va dedicar la major part de la seva vida.

A fi de recollir materials, viatjà per França i Itàlia el 1770, i per Alemanya i els Països Baixos el 1772. Fruit d'aquests viatges són les obres The present state of music in France and Italy (Londres, 1771). Edità els cants de la Capella Sixtina de Palestrina, allegri i Basso, el 1784, i obrí l'època de la resurrecció de la música del segle xvi.

La seva obra més important és la General history of music from the earliest ages to the present period (Londres, 1776-1789). També va escriure una biografia de Häendel (1784) en les solemnitats de la seva commemoració, i la vida de Metastasio (1796).

Deixà sonates i concerts per a piano i violí, composicions per a orgue i cantates; algunes obres per al teatre, com Alfred, Robin Hood, Queen Mab, The cunning man, representades amb èxit en el coliseu de Drurylane de Londres, entre les seves restants obres d'història i crítica musicals s'han de citar: The present state of music in Germany, the Netherlands and United Provinces (1773): Musical travels through England (obra satírica signada amb el pseudònim de Joel Coller (1773-76), Plan of a public music school (1767) i Musical Performances in Westminster Abbey (1785).^[2]